Ajuntament de La Vajol

Captcha image
  • La Vajol
  • La Vajol
  • La Vajol
  • La Vajol

Pesidents camí de l'exili

Sou a: Inici>L'exili a La Vajol>Pesidents camí de l'exili

Manuel Azaña Díaz

Alcalá de Henares, 1880 - Montauban, França, 1940

President del Govern espanyol (1931-1933 i 1936) i president de la República Espanyola (1936 - 1939)

El 1897 es va llicenciar en dret per la Universitat de Saragossa, i el 1900 es va doctorar en dret per la Universitat Central de Madrid. Un dels polítics i oradors més importants a la política española del segla XX, també va ser un notable periodista i escriptor, aconseguint el Premio Nacional de Literactura, el 1926. 

La seva obra sobre la Gerra Civil Espanyola, La velada en Benicarló i els seus diaris són dos excel·lents documentals de reflexió d'aquests importants moments.

 

José Antonio Aguirre y Lecube

Bilbao, 1904 - París (França), 1960

Primer Lehendakari del Govern Basc (1936-1960)  

Es va graduar per la Universitat de Deusto com a advocat. Als vint-i-set anys, a la mort del seu pare, es va fer càrrec de l'empresa familiar. Militant del PNB tot just instal·lada la II República, va ser elegit alcalde de Guetxo. Va ser el primer lehendakari del Govern Basc i conseller de Defensa durant la Gerra Civil Espanyola, i va crear l'exèrcit basc. Va fugir a París fins a la invasió nazi, en què va marxar a Nova York, on va organitzar el Govern basc a l'exili.

 

Juan Negrín López

Las Palmas de Gran Canaria, 1892 - París, França, 1956

President del Govern de la II República entre el 17 de maig de 1937 i l'1 d'abril de 1939

Metge i professor de fisiologia, tenia una carrera com a investigador en una clínica privada de Madrid, fins que la va abandonar per incorporar-se a la política i fou un dels personatges més contravertits de la Guerra Civil Espanyola. En acabar la guerra s'instal·là a França i després va fugir a Londres, des d'on va continuar presidint la República a l'exili fins el 1945.

Va traslladar el patrimoni de la República a la Mina Canta de la Vajol i després a França.

 

Lluís Companys i Jover

Tarròs, 1882 - Barcelona, 1940

Elegit president del Parlament de Catalunya l'any 1932, a la mort del president Francesc Macià, és nomenat 123è president de la Generalitat de Catalunya.

Líder d'Esquerra Republicaba, va ser un dels fundadors de la Unió de Rabassaires. Es va exiliar a París i després a La Baule-les-Pins per poder estar al costat del seu fill, el qual tenia una greu malaltia mental. La gestapo el va fer presoner i el va extradir a Espanya. Va ser jutjat al castell de Montjuïc per un tribunal militar. Va ser assassinat el 15 d'octubre de 1940 i diuen que les seves últimes paraules van ser: "Assassineu un home honrat. Per Catalunya!"

 

a.IAS. Personatges il·lustres de l'Alt Empordà, març 2009.

 
 

Copyright 2010 La Vajol

Ctra. de les Mines · 17707 La Vajol · Tel. 972535325 ·